Del Tractat constitucional al de Lisboa

Els que vam defensar amb entusiasme el Tractat Constitucional érem conscients que malgrat imperfecte era el resultat d’un acord entre tots els Estats membres de la Unió Europea i, per tant, fruit dels equilibris i els interessos de diferents posicionaments. Era, amb claredat, un avenç cap a una Europa més forta i més cohesionada. Era el millor acord possible.

Tanmateix, el Tractat de Lisboa també és un avenç cap a una Europa política i una Europa social respecte el Tractat de Niça avui en vigor. Així, la valoració ha de ser i és positiva.

No ens volem estar, però, de fer una petita reflexió i és que aquells que recolzaven el sí de forma majoritària al text constitucional eren europeistes i aquells que recolzaven el no de forma majoritària eren euroescèptics; aquells que recolzaven el sí eren federalistes i els que recolzaven el no eren nacionalistes; els que recolzaven el sí eren progressistes i els que recolzaven el no eren conservadors. La contundència d’aquestes paraules hagués pogut sobtar fa un any, ara, coneixent el nou text del Tractat de Lisboa, és a dir, el text que ha sorgit després dels nos holandès i francès, ho podem fer sense complexes. Quins són els canvis introduïts? Eliminació de tota reminiscència constitucional, eliminació dels símbols europeus -himne, bandera...-, canvi del nom del Ministre d’Exteriors per Alt Representant, manteniment de la terminologia normativa en directives i reglaments en comptes de lleis i lleis marc o excloure el reconeixement explícit de la primacia del dret comunitari són alguns exemples. Fins a cert punt, un triomf dels euroescèptics, els nacionalistes i els conservadors, això és el que els nos a la Constitució europea ens han portat. Com deia l’altre dia Javier Valenzuela, “ens han tret la poesia i ens han deixat la burocràcia”.

Dit això, els i les socialistes, no ens resignem, seguim creient que malgrat les diferents visions que hi ha, hem de ser capaços d’avançar en la construcció d’una nova Europa sota un model federal, així, el factor clau de l’èxit consistirà en aprofundir en els valors que representa més que en els corses propis de les administracions i institucions que els han de gestionar.

Hem de repensar el missatge, hem d’incentivar el sentiment comú de pertinença, hem de posar en valor el que ens apropa més que el que ens separa. Europa ha de seguir essent aquell espai de justícia, aquell espai de respecte als drets i de promoció de les llibertats.

Volem doncs una Europa per i de les persones, volem construir una Europa que amb el coneixement, la promoció del talent i la innovació, equipari drets i benestar.

En definitiva, volem una Europa cohesionada socialment, integradora i avançada que sigui un referent per tots aquells homes i dones que hi vivim. La voluntat ciutadana de construcció europea serà la poesia d’aquest projecte i per això tots hi estem implicats i tots en som responsables.

(Aquest escrit l'hem preparat amb la Meritxell Batet, diputada del PSC per Barcelona.)

Fer política i la lluita per manar....

Llegeixo fa una estona que un amic d'en Mariano Rajoy diu que el problema que té el líder del Partit Popular és que ha d'elegir entre els que el volen enverinar - els madrilenys- i els que el volen ganivetar - els valencians-.... Es clar..... quan els polítics donem aquesta impressió, la ciutadania es distància de la classe política, no sense abans, això sí, haver llegit dos, tres o quatre articles al voltant de la pugna pel poder.

Així, cal que ens expliquem bé. Una cosa és fer política i els polítics, i una altra cosa la lluita per poder manar. Una societat moderna i avançada necessita dels polítics, com a representants dels seus interessos, de les seves ideologies, precisament per dur a terme, per tirar endavant polítiques públiques que fan que aquesta societat avanci. La lluita per poder manar- que no és exclusiva de la classe política-, oblida allò general per posar per davant allò personal o particular, en alguns casos la pròpia supervivència d'aquelles persones que lluiten per endur-se el "poder".

No descubreixo res nou. Penseu els que llegiu aquest bloc quantes vegades haveu pensat en què han arribat a fer homes i dones per poder arribar a manar..... en l'empresa en la que treballeu, en l'equip esportiu, en el barri on viviu, en la comunitat de veins, i contribuiu a explicar que una cosa és fer política i l'altra és voler manar.

Per a l'estímul de l'economia

Acabat aquest trimestre sabem que a Espanya prop de vint milions i mig de persones estan treballant, setanta quatre mil persones menys que el trimestre anterior. Si bé la dada no és bona -la taxa d'atur es situa en el 9,6 %-, sí podem veure que durant el darrer any s'han creat més de tres-cents mil llocs de treball, amb una taxa de creixement de l'1,66. Ara bé, hi ha una altra dada a destacar: de tots els llocs de treball, prop del 80 % correspon a llocs de treball ocupats per dones.

A aquesta dada, jo n'afegiria una altra. Les persones assalariades amb contracte indefinit augmenten en 509.000 - 88.900- en aquest trimestre, i els assalariats amb contracte temporal baixen fins a 206.500 persones, així, la taxa de temporalitat es va reduir en prop de 0,8 %.

Aquestes dades ens signifiquen que continua augmentant la qualitat del treball i això és molt bo, ja que contribueix a mantenir la calma en aquests moments en els que necessitem certa serenor.

Dit això, dimarts el Congrés haurà de validar el Reial Decret que va aprovar el Consell de Ministres per a l'estímul de l'economia, un reial decret que conté un paquet de mesures que injectarà deu mil milions d'euros a famílies i empreses. Aquestes mesures s'articulen al voltant de dos eixos, el primer, social, de protecció de treballadors, empreses i famílies davant un nou escenari econòmic, i l'altre eix, pròpiament econòmic, consistent en impulsar l'economia per via pressupostària en aquesta fase de menor creixement - el govern ajusta al 2,3% el nostre creixement per aquest any-, però sempre amb la condició de mantenir l'estabilitat presupostària al llarg del cicle.

Aquest paquet de mesures preveu la rebaixa d'impostos mitjançant la nova deducció de 400 € en l'IRPF que s'aplicaran a assalariats, pensionistes i autònoms, i de l'eliminació del impost sobre patrimoni. A més es modifica la Llei de l'IVA a fi i efecte de millorar el tractament fiscal per a la rehabilitació d'edificis.

Una altra de les mesures és ajudar a les famílies amb hipoteques que podran allargar els terminis d'amortització del seu crèdit hipòtecari sense cost durant els propers dos anys.

Cal destacar del paquet les mesures orientades a afavorir la liquidesa de les empreses a través de l'increment en dos mil milions d'euros dels avals del Tresor per acrèdits a pimes i de la modificació del sistema de devolucions de l'IVA que a partir del 2009 podrà ser mensual- el govern estima que les empreses podran rebre anticipadament al voltant de sis mil milions d'euros al llarg del 2009 sense tenir que esperar a l'any següent -. La intenció d'aquesta mesura és reforçar aquest canal de recolzament al finançament per part dels bancs a la petita i mitjana empresa i reduir els costos financers als que han de fer front.

Així mateix, es preveu estimular el finançament de l'habitatge protegit mitjançant l'increment fins a cinc mil milions dels avals de l'ICO per a la titulització de crèdits hipotecaris per a l'adquisició de l'habitatge protegit. Es tracta de donar fluidesa als mecanismes financers que faciliten l'adquisició d'aquest tipus d'habitatge.

Amb l'¡objectiu de mantenir l'estimul en el sector de la construcció, es preveu el reforç de l'activitat amb mesures per a millor l'execució d'obra pública i l'impuls a la construcció d'habitatge protegit.

Per a les persones, addicionalment, es preveu una línia d'ajuts per a la recolocació de treballadors i treballadores sense feina mitjançant la seva reinserció laboral. Així, es reforçaran les accions de reinserció laboral i de formació professional mitjançant la contractació de 1.500 orientadors professional que elaboraran itineraris personalitzats per a les persones afectades. Addicionalment el govern oferirà una ajuda extraordinària de 350 euros mensuals durant tres mesos per aquelles persones sense feina amb especials dificultats de inserció laboral.

Així mateix, per afavorir la inversió extrangera, mitjançant una millora de la fiscalitat del Deute Públic i altres instruments de renda fixa a fi i efecte de competir en igualtat de condicions amb els nostres competidors en els mercats financers internacionals.

En qualsevol cas, des del meu punt de vista, tenim un govern i un equip econòmic que pren decisions i està al cas del que passa i que pot passar. No ens podem adormir efectivament, perquè tenim problemes i estem per resoldre'ls.

A treballar

"La PALABRA y el DEBATE son dones de la democracia. Dones que se basan en un principio inalienable: la libertad de pensamiento"..... amb aquestes paraules començà el president del Congrés el seu discurs en l'apertura de la IX Legislatura. Va ser un bon discurs, de fet, si el voleu llegir el trobareu a la web del Congrés i vosaltres mateixos en podeu traure conclusions.

Amb aquest acte, protocolari, es dona per inaugurada la legislatura i d'aquí a pocs dies, el ple del congrés es reunirà per aprovar les comissions de treball que casaran amb la nova estructura del govern. Així doncs, ara ja toca treballar. Aquesta és la nostra responsabilitat i per això vàrem comptar amb la confiança de la ciutadania.

Dit això, avui la Montse Bergés m'esmenta a propòsit del rifirrafe que s'ha muntat a l'Ajuntament de Lleida. No puc obviar aquest espai per mostrar la meva estranyesa de tot plegat. El govern municipal té l'obligació de governar perquè així ho ha volgut la ciutadania. La missió de l'oposició és precisament fer oposició. Sense entrar en el debat que atribueixo al joc de la vida municipal, si que us vull dir als que seguiu el meu bloc que Turisme de Lleida ha estat fins al gener del 2007 un organisme referència en el sector turístic català i espanyol. Un referent perquè ha conseguit situar a la ciutat de Lleida es una posició extraordinària envers la seva promoció i comercialització, generant riquesa, i contribuint a l'entesa entre cultures i pobles.

Ara bé, Turisme de Lleida no és un ens estrany, és un ens en el que hi treballen persones, persones que hi han dedicat moltes hores per aconseguir el que s'ha aconseguit.

I això es fa treballant, i no fent declaracions que poden resultar estranyes.

La llibertat de pensament permet que s'opini. El debat polític permet que es contrastin idees. Però en qualsevol cas, repto a qui sigui que si considera que durant aquests anys no s'ha fet una bona feina, que digui en quin cas, o que es pregunti, perquè ha estat una feina que ha comptat amb un consens per part dels agents socials i econòmics tan important.

Serenitat

Fa ja massa dies que persones, territoris, partits polítics, col.legis professionals.....debaten sobre l'aigua, sobre les millors solucions que es poden adoptar per fer front a l'escassetat que Catalunya té, especialment l'àrea metropolitana de Barcelona, que, si tot segueix igual, pot patir restriccions a partir del mes d'octubre.

Dic fa massa dies ja que tinc la sensació que molta gent ja n'està tipa, que si cap allí, que si cap aquí, que si el Segre, que si el Canal d'Urgell, que si el Roina, que si aqüifers, aigua de Carboneres, dessaladores o depuradores..... N'opina tothom. El que la gent vol és que els governs governin, que gestionin de la millor forma els recursos públics i que per tant, solventin i satisfacin les necessitats dels ciutadans.

Avui estem davant de dos escenaris, un conjuntural, l'aigua s'ha de portar a qui la necessiti quant la necessiti .......i ha de sortir d'allí on ni hagi. I l'altre estructural, la nova cultura de l'aigua ha de funcionar, ha de ser efectiva a fi i efecte que l'aigua arribi a tothom, per a totes les necessitats: per a les persones, per l'agricultura i per la indústria. Dessaladores, modernitació de regs, estalvi i reutilització de l'aigua, recuperació d'aqüífers, ......

Els dos escenaris no es poden barrejar. El que sí que ha de fer la ciutadania és exigir que s'adoptin les mesures adequades, i no entrar en un debat que ja no es fa amb el cap, sinó que únicament es fa per interessos. Uns creuen que són els amos de l'aigua -ara me la venc ara no- i altres pensen que són experts per poder dir quines són les millors solucions. Aquesta situació requereix serenitat, rigor, transparència i compromís.

Els tècnics de les diferents administracions ja hi treballen. Els governs també.

Els problemes els tenim ara. Les solucions també.

D'aquí un any les noves dessaladores ja aportaran l'aigua que avui necessita Barcelona, a banda de contribuir al reequilibri dels recursos naturals. I aleshores mirarem enrera, i sobretot, haurem d'avaluar si hem après la lliçó.

Avui, l'aigua s'haurà de portar allà on calgui, i haurà de sortir d'allà on n'hi hagi.